Origen / Monestir franciscà fundat sobre una antiga ermita esmentada per primer cop l’any 1282. Va ser fundat l’any 1690 per Francesc de Bournonville, marquès de Rupit i senyor de Santa Coloma, i va estar actiu fins a l’any 1822. Posteriorment va esdevenir una gran masia. El monestir va ser refet al segle XVIII, quan va arribar a tenir divuit religiosos. L’església va ser reconstruïda l’any 1801 i és un edifici senzill i auster, d’una nau capçada amb absis semicircular i dues capelles laterals a cada costat. Té un campanar d’espadanya de dos ulls. Al seu costat hi ha un claustre, al voltant del qual hi havia les cel.les dels monjos.

Arquitectura / L’edificació consta d’una part de convent amb un pati de 25,25 m de llarg per 13,53 m d’ample. Al costat oriental, la façana del temple té una fornícula sense la imatge i hi ha un campanar d’espadanya. Al sud hi ha un porxo amb set arcs sobre pilars quadrats; a l’oest a l’alçada del primer pis hi ha una galeria de set arcs de mig punt sobre pilars octogonals. Al costat nord també apareix una galeria semblant, però de vuit arcs i una escala de pedra que porta al primer pis. L’església fa 28,20 m d’ample, i 3,60 m de fons les capelles laterals, dues a cada costat. L’absis semi-poligonal de cinc costats tenia coberta amb nervis amb clau de volta avui desapareguda. A l’exterior es conserven els set contraforts de la capçalera, però totes les cobertes han desaparegut. El parament és de pedres irregulars i només els angles presenten carreus de granit ben escairat. La part de les dependències monàstiques ha sofert una intervenció i les teulades s’han restituït. L’entrada al recinte es troba al costat nord.